1 David va tornar a reunir el bo i millor d’Israel, uns trenta mil homes,
2 i s’encaminà a Baalé-Judà amb tot el poble que l’acompanyava, per traslladar des d’allí l’arca de Déu, que porta el nom del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins.
3 Van carregar l’arca de Déu a dalt d’un carro nou i se la van endur de la casa d’Abinadab, que es troba dalt del turó. Uzà i Ahió, fills d’Abinadab, conduïen el carro,
4 amb l’arca de Déu. Ahió anava al davant de l’arca.
5 David i tots els israelites dansaven davant el Senyor acompanyats amb tota mena d’instruments de fusta de savina, arpes, cítares, tamborins, sistres i címbals.
6 En arribar a l’era de Nacon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la.
7 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà: Déu el va abatre allà mateix pel seu atreviment. Uzà va caure mort al costat de l’arca de Déu.
8 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà»), i així es diu encara avui.
9 Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?»
10 I no volgué portar l’arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, que era de Gat.
11 L’arca del Senyor va estar tres mesos a la casa d’Obed-Edom, i el Senyor el va beneir, a ell i a tota la seva família.
12 Van fer saber al rei David que el Senyor, gràcies a l’arca de Déu, havia beneït la família d’Obed-Edom i tots els seus béns. Llavors David va traslladar l’arca de Déu de la casa d’Obed-Edom a la ciutat de David, enmig d’una gran festa.
13 Quan els portants de l’arca del Senyor hagueren fet sis passes, David va sacrificar un toro i un moltó.
14 David, vestit només amb una túnica de lli, saltava amb totes les forces davant el Senyor.
15 Ell i tota la gent d’Israel acompanyaven l’arca del Senyor enmig d’aclamacions i al so dels corns.
16 Quan l’arca del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, s’ho mirava des de la finestra i, en veure el rei David saltant i ballant davant el Senyor, el menyspreà dins el seu cor.
17 Van portar, doncs, l’arca del Senyor i la col·locaren al seu lloc dins el tabernacle que David havia fet plantar. Llavors David va oferir davant el Senyor holocaustos i víctimes de comunió.
18 Després d’oferir-los, va beneir el poble en nom del Senyor de l’univers
19 i va manar que distribuïssin a cadascú, a tota la multitud del poble d’Israel, tant homes com dones, un panet amb carn rostida i un pastís de panses. Després tothom se’n tornà a casa seva.
20 També David se’n tornà al seu palau per beneir els seus familiars. Mical, la filla de Saül, va sortir a rebre’l i liva dir:– Avui sí que s’ha lluït el rei d’Israel, mig nu a la vista de les criades dels seus servents, com si fos un qualsevol!
21 David li va contestar:– Doncs sí, he dansat i dansaré davant el Senyor, que m’ha preferit al teu pare i a tota la teva família i m’ha fet sobirà d’Israel, el seu poble.
22 I estic disposat a deshonrar-me més encara, i a rebaixar-me jo mateix. Però les criades de qui parles, segur que elles m’honraran.
23 Mical, la filla de Saül, va morir sense haver tingut cap fill.