1 Un dia David va preguntar:– Hi ha cap supervivent de la família de Saül? El voldria afavorir, per amor de Jonatan.
2 La família de Saül tenia un administrador que es deia Sibà. El van fer venir a palau, i David li va preguntar:– Ets tu Sibà?Ell respongué:– Per a servir-te.
3 El rei li va demanar:– Queda algú de la casa de Saül? Voldria afavorir-lo, tal com vaig prometre en nom de Déu.Sibà va respondre al rei:– Queda encara un fill de Jonatan, esguerrat de tots dos peus.
4 El rei preguntà:– On és?Sibà li respongué:– És a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.
5 Llavors el rei David el va fer anar a buscar a casa de Maquir, fill d’Ammiel, a Lodebar.
6 Mefibóixet, fill de Jonatan, fill de Saül, es va presentar a David i es va prosternar amb el front a terra. David va cridar:– Mefibóixet!Ell va respondre:– Aquí tens el teu servent.
7 David li va dir:– No tinguis por. Vull afavorir-te, per amor del teu pare Jonatan. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a taula amb mi.
8 Mefibóixet es va prosternar i digué:– Què és el teu servent perquè facis cas d’un gos mort com jo?
9 Llavors el rei va cridar Sibà, l’administrador de Saül, i va declarar:– Dono al fill del teu senyor totes les propietats de Saül i de la seva família.
10 Tu treballaràs les seves terres, amb els teus fills i els teus mossos, i portaràs les collites per al manteniment de la família del teu senyor. I Mefibóixet, fill del teu senyor, menjarà sempre a taula amb mi.Sibà tenia quinze fills i vint mossos.
11 Va dir al rei:– El teu servent farà tot el que el rei, el meu senyor, mani. Però, de fet, Mefibóixet ja menja a la meva taula de la manera que escau a un fill de rei.
12 Mefibóixet tenia un fill petit que es deia Micà. Tots els qui vivien a casa de Sibà estaven al servei de Mefibóixet.
13 Però ell vivia a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei. Era esguerrat de tots dos peus.