1 David va passar revista a la seva tropa i va assignar-los oficials que comandessin mil i cent homes.
2 Va dividir la tropa en tres cossos: un terç a les ordres de Joab, un terç a les d’Abisai, fill de Seruià i germà de Joab, i un terç a les d’Itai, de Gat. El rei va dir als soldats:– Jo també vull anar amb vosaltres a la batalla.
3 Però ells li van respondre:– No hi vinguis. Si nosaltres fugim, ningú no hi donarà importància, i encara que la meitat de nosaltres morís, no passaria res. Però tu vals per deu mil de nosaltres: val més que et quedis a la ciutat, a punt per a socórrer-nos.
4 El rei els respongué:– Faré com us sembli millor.El rei es va quedar a la porta de la ciutat mentre tots els seus homes sortien, en columnes de cent i de mil.
5 David va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai:– Per consideració a mi, tracteu bé Absalom, el meu noi!Tothom va sentir l’ordre que el rei donava als caps militars a propòsit d’Absalom.
6 Les tropes de David, doncs, sortiren a combatre contra els d’Israel. La batalla va tenir lloc al bosc d’Efraïm.
7 Allà l’exèrcit israelita va ser vençut pels soldats de David. Aquell dia la seva derrota va ser molt gran: van caure vint mil homes.
8 La batalla s’escampà per tota la regió, i la boscúria va engolir més soldats que la mateixa espasa.
9 Absalom va topar casualment amb tropes de David. Cavalcava una mula, i en passar la mula sota el brancatge d’una gran alzina, el cap li va quedar agafat a l’arbre. Absalom va quedar penjat entre cel i terra, mentre la mula fugia de sota seu.
10 Un soldat que el va veure, anà a avisar Joab:– He vist Absalom penjat d’una alzina.
11 Joab digué a l’home que l’informava:– Si l’has vist, per què no el deixaves estès a terra d’un sol cop? Ara jo et recompensaria amb deu peces de plata i un cinturó.
12 El soldat li va respondre:– Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”
13 I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot i tu mateix te’n desentendries.
14 Joab va dir:– No vull perdre més temps amb tu.Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
15 quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar.
16 Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes.
17 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18 Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.
19 Ahimaas, fill de Sadoc, va dir a Joab:– Deixa’m córrer a portar al rei la bona nova que el Senyor li ha fet justícia contra el seu enemic.
20 Joab li va respondre:– Avui no series pas missatger de bones noves. Ja en seràs un altre dia. Havent mort el fill del rei, avui no portaries bones notícies.
21 I Joab va dir a un cuixita que anés a informar el rei sobre el que havia vist. El cuixita, després de prosternar-se davant de Joab, es va posar a córrer.
22 Però Ahimaas, fill de Sadoc, tornà a insistir prop de Joab:– Passi el que passi, deixa que jo també corri darrere el cuixita.Joab el va advertir:– Per què hi vols córrer, fill meu? No rebràs pas la paga d’un missatger de bones noves!
23 Ell persistia:– Passi el que passi, hi correré.Joab li va dir:– Doncs corre-hi.Ahimaas va córrer pel camí de la vall i va avançar el cuixita.
24 David s’estava a l’interior del portal de la ciutat. El sentinella apostat dalt al terrat del portal, vora la muralla, va veure un home que corria tot sol
25 i va donar l’alerta per fer-ho saber al rei. El rei digué:– Si ve sol, és que porta una bona nova.Mentre s’anava acostant,
26 el sentinella va veure un altre home que corria, i va cridar al guarda de la porta:– Se’n veu un altre que corre tot sol.El rei digué:– Aquest també porta una bona nova.
27 El sentinella va afegir:– Per la manera com corre el primer, jo diria que és Ahimaas, el fill de Sadoc.El rei va exclamar:– És un home com cal. Corre per portar una bona nova.
28 Ahimaas va cridar al rei:– Tot va bé!Es va prosternar fins a tocar a terra amb el front i digué:– Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que ha acorralat els homes que s’havien revoltat contra el rei, el meu senyor!
29 El rei va preguntar:– ¿Està bé Absalom, el meu noi?Ahimaas va respondre:– Quan Joab m’ha enviat a mi mateix amb un altre servent del rei, he vist un gran aldarull, però no sé què era.
30 El rei va dir:– Aparta’t i queda’t aquí.Ell s’apartà i va esperar.
31 Llavors va arribar el cuixita i digué:– Rebi el rei i senyor meu la bona nova: avui el Senyor li ha fet justícia contra els qui s’havien rebel·lat contra ell.
32 El rei va preguntar:– ¿Està bé Absalom, el meu noi?El cuixita va respondre:– Que tinguin el mateix destí d’aquest jove els enemics del rei, el meu senyor, i tots els qui et volen mal.