1 Però hi havia un pocavergonya, un benjaminita que es deia Xeba i era fill de Bicrí, que va tocar el corn i va cridar:– No tenim cap part amb David. No compartim cap heretat amb el fill de Jessè. Cadascú a casa seva, gent d’Israel!
2 Tots els homes d’Israel van deixar David i van seguir Xeba, fill de Bicrí. En canvi, els homes de Judà es mantingueren al costat del seu rei, que havia pujat des del Jordà fins a Jerusalem.
3 Així, doncs, David va tornar al seu palau, a Jerusalem. Les deu concubines que havia deixat per a guardar el palau, va instal·lar-les en una casa ben guardada i es va fer càrrec del seu manteniment, però David no va tenir mai més relacions amb elles. Quedaren recloses fins al dia de la seva mort, com viudes d’un marit viu.
4 El rei va ordenar a Amassà:– Mobilitza’m en tres dies tots els homes de Judà i després presenta’t aquí.
5 Amassà va anar a fer la mobilització de Judà, però li va passar el termini que David li havia fixat.
6 Llavors David digué a Abisai:– Ara, per a nosaltres és més perillós Xeba, el fill de Bicrí, que Absalom. Pren, doncs, els meus soldats i persegueix-lo, abans no controli algunes ciutats fortificades i se’ns escapoleixi.
7 Va sortir, doncs, Abisai portant amb ell Joab i els seus homes, els quereteus, els peleteus i totes les tropes escollides. Sortiren de Jerusalem a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
8 Eren tocant a la Roca Gran, prop de Gabaon, quan van trobar al seu davant Amassà. Joab duia el vestit de campanya i anava cenyit amb l’espasa embeinada. En avançar-se, va deixar que l’espasa li rellisqués de la beina i caigués.
9 Llavors va saludar Amassà i, mentre amb la mà dreta li agafava la barba per besar-lo, li va dir:– ¿Estàs bé, germà meu?
10 Amassà no es va adonar que Joab havia recollit l’espasa i l’empunyava amb la mà esquerra. Joab li va clavar l’espasa al ventre, i les seves entranyes s’escamparen per terra. Amassà va morir sense que Joab li hagués de donar cap més cop. Després Joab i el seu germà Abisai continuaren perseguint Xeba, fill de Bicrí.
11 Un dels soldats de Joab s’havia quedat a la vora d’Amassà i anava dient:– Qui sigui amic de Joab, qui sigui partidari de David, que segueixi Joab!
12 Amassà es rebolcava en la sang, al mig del camí, i aquell soldat s’adonà que tots s’hi aturaven. Aleshores el va enretirar del camí cap al camp i el va cobrir amb un mantell, perquè veia que tothom qui arribava allà s’hi aturava.
13 Així que el va enretirar del camí, tots van continuar darrere de Joab, a perseguir Xeba, fill de Bicrí.
14 Joab va recórrer totes les tribus d’Israel fins que va arribar a Abel-Betmaacà. Tothom se li anava afegint i el seguia.
15 Van assetjar Xeba a Abel-Betmaacà i van aixecar un terraplè fins al nivell de la barbacana de la ciutat. Les tropes de Joab soscavaven la muralla per fer-la caure.
16 Llavors una dona assenyada va cridar des de la ciutat:– Escolteu, escolteu! Digueu a Joab que s’acosti, que vull parlar amb ell.
17 Joab es va acostar, i la dona li digué:– Tu ets Joab?Ell va respondre:– Sí, sóc jo.La dona li va dir:– Escolta les paraules d’aquesta teva serventa.Joab va respondre:– T’escolto.
18 Ella va parlar així:– Antigament se solia dir: “Aneu a Abel-Betmaacà a demanar consell, i l’assumpte es resoldrà.”
19 Som una de les ciutats més pacífiques i fidels d’Israel. Tu vols fer desaparèixer una ciutat important d’Israel. Per què vols devastar l’heretat del Senyor?
20 Joab va respondre:– Déu me’n guard! Déu me’n guard de devastar o de destruir!
21 No es tracta pas d’això, sinó d’un individu de les muntanyes d’Efraïm, que es diu Xeba, fill de Bicrí, que s’ha revoltat contra el rei David. Poseu-lo a les meves mans, a ell sol, i aixecaré el setge de la ciutat.La dona va dir a Joab:– Et tirarem el seu cap per la muralla.
22 La dona, amb el seu bon seny, anà a trobar tots els seus conciutadans i van tallar el cap de Xeba, fill de Bicrí, i el llançaren a Joab. Aquest va tocar el corn, van aixecar el setge i cadascú es retirà a casa seva. Joab se’n tornà a Jerusalem, prop del rei.
23 Joab era el general en cap de tot l’exèrcit d’Israel, i Benaiahu, fill de Jehoiadà, comandava els quereteus i els peleteus.
24 Adoram dirigia la prestació forçosa per a treballs públics; Jehoixafat, fill d’Ahilud, era cronista,
25 i Xevà, canceller. Sadoc i Abiatar eren sacerdots.
26 També Irà de Jaïr era sacerdot de David.