1 Ahitófel va dir encara a Absalom:– Deixa’m prendre dotze mil homes i aquesta mateixa nit sortiré a perseguir David.
2 Li cauré al damunt ara que està extenuat i desmoralitzat, li donaré un esglai, i tots els qui l’acompanyen fugiran. Quedarà sol i el mataré.
3 Després faré que torni a tu tota aquella gent, com en altre temps tots van tornar a l’home que tu ara persegueixes. I tot el poble viurà en pau.
4 Aquest consell va plaure a Absalom i a tots els ancians d’Israel.
5 Però Absalom va dir:– Crideu també Huixai, l’arquita, i sentirem igualment què ens aconsella ell.
6 Huixai es va presentar a Absalom, i aquest li digué:– Ahitófel ha proposat tal i tal cosa. ¿És convenient de seguir el seu pla? En cas que no, tu què proposes?
7 Huixai va respondre a Absalom:– Aquesta vegada, el consell d’Ahitófel no és bo.
8 Huixai va prosseguir:– Tu saps prou bé que el teu pare i els seus homes són excel·lents guerrers i que ara estan rabiosos com una óssa a qui han pres les cries. A més, el teu pare, guerrer experimentat, no passarà la nit amb les tropes.
9 A hores d’ara deu estar amagat en una cova o qui sap on. Només caldria que de bon començament hi hagués alguna baixa entre els teus perquè s’escampés la notícia que els partidaris d’Absalom han estat derrotats.
10 Llavors, fins i tot els més valents, coratjosos com lleons, es desmoralitzarien, perquè tot Israel sap que el teu pare és un gran guerrer i que les seves tropes són valentes.
11 Jo t’aconsello això: concentra aquí tot Israel, des de Dan fins a Beerxeba, una multitud nombrosa com els grans de sorra de la vora de la mar, i surt tu mateix a combatre amb ells.
12 Atraparem David, onsevulla que es trobi, i li caurem al damunt com la rosada que cobreix la terra, i ni d’ell ni dels seus partidaris no en quedarà res.
13 I si es refugia en una ciutat, tot Israel hi acudirà amb cordes i arrossegarem la ciutat fins al torrent, fins que no en quedi ni la pedra més petita.
14 Absalom i tots els homes d’Israel van dir:– El consell d’Huixai, l’arquita, és millor que el consell d’Ahitófel.És que el Senyor havia decidit de fer fracassar el pla d’Ahitófel, que era el bo, per fer caure sobre Absalom la desgràcia.
15 Després Huixai va parlar amb els sacerdots Sadoc i Abiatar:– Ahitófel ha aconsellat així i així Absalom i els ancians d’Israel, però el meu consell ha estat tal i tal altre.
16 Cuiteu a informar-ne David. Digueu-li que no passi aquesta nit a les planes desèrtiques del Jordà, sinó que travessi immediatament a l’altra riba. Si no ho fa, ell i tota la seva tropa podrien ser exterminats.
17 Jehonatan i Ahimaas s’esperaven a la font de Roguel. La criada anà a avisar-los que portessin el missatge al rei David, perquè ells no podien deixar-se veure entrant a la ciutat.
18 Però un jove els va descobrir i ho va denunciar a Absalom. Ells se’n van anar corrents, arribaren a Bahurim, a casa d’un home que tenia un pou al pati, i van baixar-hi a dintre.
19 La mestressa va posar la tapa del pou i va apilar-hi al damunt gra trillat, de manera que no es notava res.
20 Els homes d’Absalom van arribar en aquella casa i preguntaren a la mestressa:– On són Ahimaas i Jehonatan?La dona els respongué:– Han passat enllà, en direcció a la rasa que recull l’aigua.Els van buscar, sense trobar-los, i se’n tornaren a Jerusalem.
21 Quan van ser fora, ells dos van sortir del pou i anaren a informar el rei David del pla que Ahitófel havia proposat. Li digueren:– Aneu-vos-en i passeu el riu de seguida!
22 David, amb tota la gent que l’acompanyava, es va posar en camí. Tota la nit van estar passant el Jordà, i a la matinada no quedava ningú que no hagués travessat.
23 Mentrestant, Ahitófel, en veure que el seu consell no havia estat seguit, va guarnir l’ase, se n’anà a casa seva, al seu poble, va fer testament i es va penjar. Fou enterrat al sepulcre familiar.
24 Mentre David arribava a Mahanaim, Absalom passava el Jordà amb tots els d’Israel.
25 Absalom havia nomenat Amassà general en cap, en lloc de Joab. Amassà era fill d’un israelita que es deia Itrà, que vivia amb Abigal, filla de Nahaix i germana de Seruià, la mare de Joab.
26 La gent d’Israel i Absalom van acampar en el territori de Galaad.
27 Quan David va arribar a Mahanaim, Xobí, fill de Nahaix, de Rabà dels ammonites, Maquir, fill d’Ammiel, de Lodebar, i Barzil·lai, galaadita de Roglim,
28 van portar màrfegues, estores, estris de terrissa, blat, ordi, farina, gra torrat, faves, llenties,
29 mel, mató, ovelles i formatge de llet de vaca, i ho van oferir tot a David i a la seva tropa perquè en mengessin. Deien: «Aquesta gent està fatigada. Deuen haver patit fam i set al desert.»