14 Però amb aquesta acció has menyspreat el Senyor; per això el fill que t’ha nascut, morirà.
15 I Natan se’n tornà a casa seva.El Senyor va enviar una malaltia a l’infant que la muller d’Uries havia donat a David, i es va posar molt greu.
16 David, ajagut a terra, pregava a Déu pel nen i dejunava.
17 Els consellers de palau procuraven fer-lo aixecar de terra, però ell s’hi negava i no volia menjar res.
18 L’infant va morir el setè dia. Els consellers de David tenien por de donar-li la notícia, perquè pensaven: «Si quan el nen encara vivia no feia cas del que li dèiem, com dir-li ara que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat.»
19 David va notar que parlaven en veu baixa i va comprendre que l’infant era mort. Els va preguntar, doncs:– ¿És mort, el nen?Ells van respondre:– Sí, és mort.
20 Llavors David s’alçà de terra, es va rentar i perfumar, va mudar-se de roba i anà a prosternar-se al santuari del Senyor. Després va tornar al palau, demanà que li paressin taula i va menjar.