22 Absalom no va dir res a Amnon, ni en bé ni en mal, de tant que l’odiava perquè havia violat la seva germana Tamar.
23 Al cap de dos anys, Absalom, que tenia els esquiladors a Baal-Hassor, prop d’Efraïm, va invitar tots els fills del rei.
24 Absalom anà a trobar el rei i li digué:– El teu servent té els esquiladors. Que el rei i els seus consellers es dignin venir a casa del teu servent.
25 El rei li va respondre:– No, fill meu. No podem venir tots. Seria per a tu una càrrega excessiva.Absalom insistia, però David no va accedir-hi, i el va acomiadar amb la seva benedicció.
26 Llavors Absalom li digué:– Permet almenys que el meu germà Amnon ens acompanyi.El rei va preguntar-li:– Per què t’ha d’acompanyar?
27 Però tant insistia Absalom que el rei va deixar anar-hi Amnon i tots els seus altres fills.Absalom els va preparar un banquet semblant a un festí reial,
28 però va donar aquesta ordre als seus homes:– Estigueu alerta. Quan Amnon s’haurà posat alegre de beure vi, jo us diré: “Mateu Amnon!”, i vosaltres el matareu. No tingueu por: ¿no sóc jo qui us ho ordena? Coratge, i sigueu valents!