1 Joab, fill de Seruià, es va adonar que el cor del rei s’anava decantant a favor d’Absalom.
2 Aleshores envià a buscar a Tecoa una dona llesta, i la va instruir així:– Fes com si estiguessis de dol. Posa’t vestits adients, no et perfumis; actua com si fossis una dona que de molt de temps plora un difunt.
3 Presenta’t al rei i digues-li tal i tal cosa.I Joab li va dictar tot el que havia de dir.
4 La dona de Tecoa es va presentar al rei i es prosternà amb el front a terra, exclamant:– Auxili, rei, auxili!
5 El rei li va preguntar:– Què et passa?Ella digué:– Ai de mi! Sóc una dona viuda; vaig perdre el meu marit.
6 Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre.
7 Ara tota la parentela s’ha posat contra la teva serventa i em diuen: “Dóna’ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l’assassinat del seu germà.” I de passada, pensen ells, eliminarem l’hereu. Així volen apagar el tió encès que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendència del meu marit.