13 La dona va explicar-se:– Per què, doncs, mantens un parer que va contra el poble de Déu? Amb la sentència que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarés culpable, ja que no deixa tornar l’home que té proscrit.
14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquè l’home que té proscrit no ho estigui per sempre.
15 De fet, si he vingut a exposar al rei, el meu senyor, el que li acabo de dir, és perquè la gent m’intimidava. Però la teva serventa ha pensat que en parlaria al rei i que potser el rei faria el que li digués la seva serventa:
16 s’avindria a salvar la seva serventa de la mà del qui vol prendre-li l’heretat que Déu li ha donat i, al mateix temps, ella salvaria el seu fill.
17 La teva serventa s’ha dit: “Que la paraula del meu senyor, el rei, m’assereni, perquè ell, com l’àngel de Déu, és capaç de discernir el bé del mal.” Que el Senyor, el teu Déu, sigui amb tu!
18 Llavors el rei va dir a la dona:– No m’amaguis res del que ara et preguntaré.La dona va respondre:– Que parli el rei, el meu senyor.
19 El rei continuà:– ¿No és veritat que en tot això hi ha la mà de Joab?La dona ho va reconèixer:– Tan cert com vius, rei i senyor meu: ningú no pot desviar-se ni a dreta ni a esquerra d’allò que diu el rei, el meu senyor. És veritat: el teu servent Joab ha ordenat i ha dictat a la teva serventa tot el que t’acabo de dir.