6 Aquesta teva serventa tenia dos fills. Es van barallar mentre eren al camp i, com que no hi havia ningú que els separés, l’un va matar l’altre.
7 Ara tota la parentela s’ha posat contra la teva serventa i em diuen: “Dóna’ns el fratricida, que el matarem: hem de fer justícia per l’assassinat del seu germà.” I de passada, pensen ells, eliminarem l’hereu. Així volen apagar el tió encès que encara em queda, i no deixaran sobre la terra ni nom ni descendència del meu marit.
8 El rei va dir a la dona:– Vés-te’n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas.
9 Però la dona de Tecoa va insistir:– Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents.
10 El rei va continuar:– Si algú te’n parla, fes-me’l venir, i no li quedaran ganes d’amoïnar-te més.
11 Ella va replicar:– Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda.Ell va assegurar:– Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.
12 Llavors la dona va dir:– Que sigui permès encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei.Ell li féu:– Parla.