8 El rei va dir a la dona:– Vés-te’n a casa teva, que ja donaré ordres sobre el teu cas.
9 Però la dona de Tecoa va insistir:– Que aquell crim, oh rei i senyor meu, recaigui tan sols sobre mi i sobre la meva família! El rei i el seu tron són innocents.
10 El rei va continuar:– Si algú te’n parla, fes-me’l venir, i no li quedaran ganes d’amoïnar-te més.
11 Ella va replicar:– Que el rei juri pel nom del Senyor, el seu Déu, que el responsable de venjar la víctima no m’afegirà més desgràcies i no eliminarà el fill que em queda.Ell va assegurar:– Per la vida del Senyor, et juro que no caurà a terra ni un sol cabell del teu fill.
12 Llavors la dona va dir:– Que sigui permès encara a la teva serventa de dir una paraula al meu senyor, el rei.Ell li féu:– Parla.
13 La dona va explicar-se:– Per què, doncs, mantens un parer que va contra el poble de Déu? Amb la sentència que el rei acaba de pronunciar, és com si ell mateix es declarés culpable, ja que no deixa tornar l’home que té proscrit.
14 Tots hem de morir: som com aigua escampada per terra, que ja no es pot recollir. Déu no torna ningú a la vida. Per tant, el rei hauria de prendre un determini, perquè l’home que té proscrit no ho estigui per sempre.