13 Un missatger va portar a David la nova que el cor de la gent d’Israel s’havia decantat a favor d’Absalom.
14 Llavors David va dir a tots els oficials i consellers que eren amb ell a Jerusalem:– Correu, fugim, que si no ho fem no ens escaparem pas d’Absalom! No us entretingueu, anem-nos-en, que, si s’afanya i ens atrapa aquí, a més de matar-nos a nosaltres podria passar la ciutat a tall d’espasa.
15 Els consellers del rei li van respondre:– Som els servidors del rei, el nostre senyor, per a tot el que ell decideixi.
16 El rei va sortir a peu, amb tota la seva família, però va deixar deu concubines per a guardar el palau.
17 El rei, doncs, sortí a peu amb tota la seva gent i, en arribar a l’última casa, es van aturar.
18 Tota la guàrdia dels quereteus i els peleteus anà passant davant d’ell, i també van passar pel seu davant els sis-cents homes que l’havien seguit des de Gat.
19 El rei va dir a Itai, el de Gat:– Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país.