19 El rei va dir a Itai, el de Gat:– Per què has de venir també amb nosaltres? Torna-te’n i queda’t al servei d’aquest rei, que al cap i a la fi ets un estranger, un emigrat del teu país.
20 Era ahir, com qui diu, que vas arribar, ¿i avui t’haig de fer errar amb nosaltres a la ventura, quan ni jo mateix no sé on aniré? Torna-te’n i emporta’t els teus compatriotes, i que el Senyor sigui sempre bondadós amb tu!
21 Però Itai va respondre al rei:– Per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida, senyor i rei meu, et juro que allà on tu siguis, tant si hem de morir com si hem de viure, allà hi haurà el teu servent.
22 David va dir a Itai:– Doncs, vine. Endavant!I Itai de Gat va passar endavant amb tots els seus homes i les seves famílies.
23 Mentre anaven desfilant, se sentien arreu plors i sanglots. El rei va passar el torrent de Cedró, mentre tota la gent caminava en direcció al desert.
24 També hi havia Sadoc, amb tots els levites, que portaven l’arca de l’aliança de Déu; la van dipositar allà, i Abiatar, el sacerdot, va oferir sacrificis fins que hagué passat tota la gent que sortia de la ciutat.
25 Llavors el rei va dir al sacerdot Sadoc:– Torna l’arca de Déu a la ciutat. Si el Senyor em concedeix el seu favor, em farà tornar i podré veure una altra vegada l’arca i el lloc on resideix.