12 El soldat li va respondre:– Ni que tingués a les mans mil peces de plata, no faria cap mal al fill del rei. Tots hem sentit ben clara l’ordre que el rei us donava, a tu, a Abisai i a Itai: “Vigileu que ningú no toqui Absalom, el meu noi.”
13 I encara que jo mentís, el rei s’assabentaria de tot i tu mateix te’n desentendries.
14 Joab va dir:– No vull perdre més temps amb tu.Va prendre tres dards i els va clavar al cor d’Absalom. Ell encara era viu enmig del brancatge
15 quan el van encerclar deu escuders de Joab i el van rematar.
16 Llavors Joab va tocar el corn, i les tropes deixaren de perseguir els d’Israel: Joab volia estalviar víctimes.
17 Després agafaren Absalom, el van llençar dins una gran fossa enmig del bosc i van apilar-hi un gran munt de pedres. La gent d’Israel van fugir tots, cadascú a casa seva.
18 Absalom s’havia fet erigir en vida l’estela funerària que es troba a la vall del Rei, dient-se: «No tinc cap fill per a perpetuar el meu nom.» Va donar el seu nom a l’estela, i per això encara avui l’anomenen pilar d’Absalom.