28 Però ell em va calumniar davant el rei, el meu senyor. Tanmateix, el rei, el meu senyor, és com l’àngel de Déu. Fes, doncs, com et sembli millor.
29 Tota la casa del meu pare, no érem més que reus de mort als ulls del meu senyor, el rei, i tanmateix tu em vas admetre a menjar a la teva taula. Quin dret tinc, doncs, a reclamar ara al rei?
30 El rei li va respondre:– No cal que en parlem més. Queda decidit: tu i Sibà us partireu les possessions.
31 Mefibóixet va dir al rei:– Que ell s’ho quedi tot! En tinc prou que el rei, el meu senyor, hagi tornat feliçment a casa seva.
32 Barzil·lai, el galaadita, havia baixat de Roglim fins al Jordà per acomiadarse del rei allà mateix.
33 Barzil·lai era molt vell: tenia vuitanta anys. Havia mantingut el rei quan va ser a Mahanaim, perquè era un home molt ric.
34 El rei va dir a Barzil·lai:– Passa també el riu amb mi, que ara, a les teves velleses, jo et mantindré a casa meva, a Jerusalem.