38 Permet, doncs, que me’n torni i que mori a la meva ciutat, prop de la tomba del meu pare i de la meva mare. Aquí tens el meu fill Quimham: que vagi amb el rei, el meu senyor. Fes per ell el que et sembli millor.
39 El rei li va dir:– Sí, que vingui amb mi Quimham i faré per ell el que tu desitges. I sempre que em demanis res, t’ho concediré.
40 Tot l’exèrcit va passar el Jordà. També el va passar el rei. Després el rei va besar Barzil·lai i el va beneir, i ell se’n tornà a casa seva.
41 El rei va continuar cap a Guilgal, amb Quimham al seu costat. Tota la gent de Judà, i la meitat dels d’Israel, havien acompanyat el rei en el pas del riu.
42 Llavors tots els homes d’Israel van presentar-se al rei per dir-li:– Com és que els nostres germans de Judà t’han acaparat per fer-te passar el Jordà a tu, la teva família i tots els homes que t’acompanyen?
43 Tots els homes de Judà van replicar als d’Israel:– És que el rei és parent nostre. No us indigneu, que ni hem menjat res que ens hagi donat el rei ni n’hem tret cap profit.
44 Els d’Israel van replicar als de Judà:– Nosaltres tenim deu vegades més de drets que vosaltres sobre el rei, i fins i tot sobre David mateix: tenim més drets que vosaltres. Per què ens menyspreeu? ¿No vam ser els primers a parlar de fer tornar el rei?Les paraules de la gent de Judà havien estat encara més dures que les paraules de la gent d’Israel.