9 Llavors el rei es va alçar i anà a asseure’s al portal. Entre els soldats va córrer la notícia:– El rei s’ha assegut al portal!I tots van acudir-hi.Els d’Israel, partidaris d’Absalom, havien fugit, cadascú a casa seva.
10 I, per totes les tribus d’Israel, la gent discutia dient:– El rei ens havia alliberat de les mans dels nostres enemics i ens havia salvat del poder dels filisteus, i ara ha hagut de fugir del país per escapar-se d’Absalom.
11 Però Absalom, a qui havíem ungit perquè ens governés, ha mort en la batalla. Què esperem, doncs, a fer tornar el rei?
12 Per la seva banda, el rei David va enviar aquest missatge als sacerdots Sadoc i Abiatar:– Aneu a parlar amb els ancians de Judà i, de part meva, digueu-los: “¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei a casa seva, quan els desigs de tot Israel ja han arribat a oïda d’ell?
13 Vosaltres sou els meus germans, vosaltres sou os dels meus ossos i carn de la meva carn. ¿Sereu vosaltres els darrers a fer tornar el rei?”
14 Després digueu a Amassà: “¿No ets tu os dels meus ossos i carn de la meva carn? Que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si no et faig general en cap del meu exèrcit, en comptes de Joab.”
15 David va moure així el cor de tot Judà, com si fossin un sol home, i van invitar el rei a tornar, amb tots els seus partidaris.