1 Quan finalment el Senyor hagué salvat David del poder de tots els seus enemics i del poder de Saül, David va dedicar aquest càntic al Senyor.
2 Va dir:«El Senyor és la meva roca,la muralla que m’allibera;
3 el meu Déu és el penyal on m’emparo,l’escut i la força que em salva,el meu refugi i el meu baluard,el salvador que m’allibera dels tirans.
4 Clamo al Senyor,que és digne de ser lloat:ell em salva dels enemics.
5 »Les onades de la mort m’envoltaven,sentia l’esglai dels torrents de Belial.
6 M’envoltaven les onades de la mort,tenia davant meu els seus paranys.
7 En veure’m en perill,vaig clamar al Senyor,vaig clamar al meu Déu;des del seu palau,ell va escoltar el meu clam,parà l’orella al meu crit de socors.