13 Un dia, en temps de la sega, aquests tres, que eren dels principals herois, baixaren a trobar David a la cova d’Adul·lam mentre un escamot de filisteus estava acampat a la vall dels Rafaïtes.
14 David vivia en aquell refugi fortificat, i a Betlem hi havia una guarnició filistea.
15 David, però, enyorava la bona aigua i va exclamar:– Oh, si algú me’n donés, amb quin gust beuria aigua de la cisterna que hi ha a l’entrada de Betlem!
16 Aquells tres herois s’obriren pas pel mig del campament dels filisteus, anaren a pouar aigua a la cisterna de l’entrada de Betlem i la van oferir a David. Però ell, de cap manera no en volgué beure. Tot abocant-la a terra, la va oferir al Senyor,
17 mentre deia:– Déu me’n guard, de beure-la. Aquesta aigua és la sang d’uns homes que han anat allà baix jugant-se la vida.David, doncs, no en volgué beure.Això és el que van fer aquells tres herois.
18 Abisai, germà de Joab i fill de Seruià, també era un dels principals herois. Un dia, a cops de llança va deixar estesos tres-cents homes, i es va fer famós al costat d’aquells tres.
19 Abisai era el comandant del grup dels trenta. Va ser més considerat que tots ells, però no va igualar els mèrits dels tres.