15 Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta a Israel, des d’aquell mateix matí fins al dia indicat. Des de Dan fins a Beerxeba van morir setanta mil homes.
16 Però quan l’àngel aixecà la mà contra Jerusalem per devastar-la, al Senyor li va doldre aquella calamitat, i va manar a l’àngel que exterminava el poble:– Prou! Atura la mà!L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Aravna, el jebuseu.
17 Quan David veié l’àngel que colpia el poble, va clamar al Senyor:– Sóc jo qui ha pecat. Sóc jo qui ha obrat malament. Aquest ramat, què ha fet? Que la teva mà caigui damunt meu i la meva família!
18 Aquell mateix dia, Gad es va presentar a David i li digué:– Vés a dedicar un altar al Senyor a l’era d’Aravna, el jebuseu.
19 David va anar-hi, per complir allò que el Senyor li manava, tal com Gad li havia dit.
20 De l’era estant, Aravna va veure que el rei i el seu seguici se li acostaven. Llavors anà a rebre el rei, es va prostrar amb el front fins a terra davant d’ell
21 i li preguntà:– Com és que el rei, el meu senyor, ve a trobar el seu servent?David li respongué:– Vinc a comprar-te l’era per dedicar un altar al Senyor i aturar així la plaga que afligeix el poble.