4 amb l’arca de Déu. Ahió anava al davant de l’arca.
5 David i tots els israelites dansaven davant el Senyor acompanyats amb tota mena d’instruments de fusta de savina, arpes, cítares, tamborins, sistres i címbals.
6 En arribar a l’era de Nacon, hi hagué un moment que els bous van fer decantar l’arca de Déu, i Uzà va posar-hi la mà al damunt per sostenir-la.
7 Però el Senyor va indignar-se contra Uzà: Déu el va abatre allà mateix pel seu atreviment. Uzà va caure mort al costat de l’arca de Déu.
8 David va sentir profundament que el Senyor hagués fulminat Uzà, i va donar a aquell lloc el nom de Peres-Uzà (que significa «bretxa d’Uzà»), i així es diu encara avui.
9 Aquell dia s’apoderà de David un gran respecte pel Senyor, i va pensar: «Com pot entrar al meu palau l’arca del Senyor?»
10 I no volgué portar l’arca del Senyor al seu palau, a la ciutat de David, sinó que la va fer dur a casa d’Obed-Edom, que era de Gat.