2 el rei va dir al profeta Natan:– Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre que l’arca de Déu habita en una tenda de lona.
3 Natan va respondre al rei:– Vés, fes tot el que el cor et digui. El Senyor és amb tu.
4 Però aquella nit el Senyor va comunicar a Natan aquesta paraula:
5 – Vés i digues a David, el meu servent: “Això diu el Senyor: ¿Tu m’has de construir un casal perquè hi resideixi?
6 D’ençà del dia que vaig treure els israelites d’Egipte fins ara, no he residit mai en cap palau; anava d’un lloc a l’altre en una tenda, en un tabernacle.
7 A tot arreu on he anat entre els israelites, ¿m’he queixat mai a cap de les tribus a qui manava de conduir el meu poble, que no m’haguessin construït un palau de cedre?”
8 Ara, doncs, digues al meu servent David: “Això diu el Senyor de l’univers: Jo t’he pres del clos de les ovelles, de pasturar el ramat, perquè fossis sobirà del meu poble d’Israel.