2 Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció.
3 Beneiré els qui et beneeixin, però als qui et maleeixin, els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.
4 Abram se n’anà tal com el Senyor li havia dit, i Lot se n’anà amb ell. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys.
5 Abram es va endur la seva muller Sarai, el seu nebot Lot, tots els béns que posseïa i tots els servidors que havia adquirit a Haran. Van sortir d’allà per anar al país de Canaan.Van arribar al país de Canaan.
6 Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país.
7 El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué:– Donaré aquest país a la teva descendència.Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut.
8 D’allí se n’anà a la Muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom.