1 Després d’aquests fets, Déu va posar a prova Abraham i li digué:– Abraham!Ell li va respondre:– Aquí em tens.
2 Déu li va dir:– Pren Isaac, el teu fill únic, que tant estimes, i vés-te’n al país de Morià. Allà, a dalt de la muntanya que jo t’indicaré, ofereix-me’l en holocaust.
3 L’endemà, Abraham es va llevar de bon matí. Va estellar llenya per a l’holocaust, va guarnir l’ase i prengué amb ell dos mossos i el seu fill Isaac. I es va posar en camí cap a l’indret que Déu li havia indicat.
4 El tercer dia, Abraham veié l’indret de lluny estant.
5 Llavors va dir als mossos:– Quedeu-vos aquí amb l’ase. Jo i el noi ens arribarem allà per adorar Déu i després tornarem.
6 Abraham va carregar la llenya de l’holocaust a les espatlles del seu fill Isaac, i ell portava les brases per al foc i el ganivet. Mentre tots dos caminaven, l’un al costat de l’altre,
7 Isaac digué al seu pare:– Escolta, pare.Abraham va respondre:– Què vols, fill meu?Li diu Isaac:– Tenim el foc i la llenya per a l’holocaust; però, i l’anyell, on és?
8 Abraham li respon:– Déu mateix es proveirà de l’anyell per a l’holocaust, fill meu.I continuaren caminant tots dos junts.
9 Arribats a l’indret que Déu li havia indicat, Abraham hi va aixecar un altar i va apilar-hi la llenya. Després va lligar el seu fill Isaac i el posà a l’altar, damunt la llenya.
10 Llavors Abraham allargà la mà i agafà el ganivet per degollar el seu fill.
11 Però l’àngel del Senyor el va cridar des del cel:– Abraham, Abraham!Ell li va respondre:– Aquí em tens.
12 L’àngel li va dir:– No aixequis la mà contra el noi, no li facis res. Ara sé que reverencies Déu, tu que no li has refusat el teu fill únic.
13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l’oferí en holocaust en comptes del seu fill.
14 A aquell indret, Abraham li va donar el nom de «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya, el Senyor es proveeix.»
15 L’àngel del Senyor va cridar Abraham des del cel per segona vegada:
16 – Ho dic jo, el Senyor: ja que has fet això, ja que no m’has refusat el teu fill únic, juro per mi mateix
17 que t’ompliré de benediccions i faré que la teva descendència sigui tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar. Els teus descendents posseiran les ciutats dels seus enemics.
18 Tots els pobles de la terra es valdran del nom de la teva descendència per a beneir-se, perquè has obeït el que jo t’havia manat.
19 Després, Abraham va tornar on eren els mossos i se’n van anar plegats a Beerxeba. Abraham es quedà a viure a Beerxeba.
20 Després d’aquests fets, van comunicar a Abraham aquesta nova:– Milcà ha donat vuit fills al teu germà Nahor:
21 Us, el primogènit, Buz, el seu germà, Quemuel, el pare d’Aram,
22 Quèssed, Hazó, Pildaix, Idlaf i Betuel.
23 Betuel va ser el pare de Rebeca. Milcà va tenir aquests vuit fills de Nahor, germà d’Abraham.
24 I una concubina seva, anomenada Reümà, també li va donar fills: Tèbah, Gàham, Tàhaix i Maacà.