1 Déu va beneir Noè i els seus fills. Els digué:– Sigueu fecunds, multipliqueu-vos i ompliu la terra.
2 Tots els animals de la terra, els ocells, les bestioles que s’arrosseguen per terra i tots els peixos del mar us respectaran i us temeran, perquè els poso tots a les vostres mans.
3 Us servirà d’aliment tot el que té vida i es mou, com també tots els vegetals: tot us ho dono.
4 Però no mengeu la carn amb la seva vida, és a dir, amb la seva sang.
5 Jo demanaré comptes de la vostra sang, de les vostres vides, a tots els animals. També als homes, a qualsevol qui en mati un altre, li demanaré comptes d’aquella vida.
6 El qui vessi la sang d’un home, un altre home vessarà la seva sang, perquè l’home ha estat fet a imatge de Déu.
7 Vosaltres, doncs, sigueu fecunds, multipliqueu-vos, escampeu-vos per la terra i propagueu-vos-hi.
8 Després Déu va dir a Noè i als seus fills:
9 – Mireu, jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents
10 i amb tots els éssers vius que us envolten: els ocells, els animals feréstecs i domèstics que han sortit de l’arca, en una paraula, amb tots els éssers vius de la terra.
11 Faig amb vosaltres aquesta aliança: les aigües del diluvi no tornaran mai més a exterminar ningú, cap més diluvi no devastarà la terra.
12 I Déu va afegir:– El signe de l’aliança que faig amb vosaltres i amb tots els éssers vius que us envolten, per totes les generacions i per sempre, és aquest:
13 posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança amb la terra.
14 Quan jo cobreixi de núvols la terra i entre els núvols aparegui el meu arc,
15 recordaré l’aliança que he fet amb vosaltres i amb tots els éssers vius, i les aigües del diluvi no tornaran a destruir ningú.
16 Sortirà l’arc en els núvols i, en veure’l, recordaré l’aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra.
17 Déu va dir encara a Noè:– Aquest és el signe de l’aliança que he fet amb tots els qui viuen a la terra.
18 Els fills de Noè que van sortir de l’arca eren Sem, Cam i Jàfet. Cam va ser el pare de Canaan.
19 A partir d’aquests tres fills de Noè, es va poblar tota la terra.
20 Noè va ser el primer a treballar la terra, i plantà una vinya.
21 Un dia, va beure vi, s’embriagà i es va despullar dins la tenda.
22 Cam, pare de Canaan, veié el seu pare nu i sortí a fer-ho saber als seus dos germans, que eren fora.
23 Sem i Jàfet van prendre un mantell, se’l posaren a les espatlles, entraren reculant a la tenda i van tapar el seu pare: com que avançaven mirant enfora, no el van veure nu.
24 Quan Noè es despertà de la seva embriaguesa i va saber el que li havia fet el seu fill petit,
25 digué:– Maleït sigui Canaan!Que sigui esclau dels esclausdels seus germans!
26 I afegí:– Beneït sigui el Senyor,Déu de Sem!Que Canaan sigui el seu esclau!
27 Que Déu eixampli Jàfet,que l’acullin les tendes de Semi que Canaan sigui el seu esclau!
28 Després del diluvi, Noè va viure tres-cents cinquanta anys.
29 Morí a l’edat de nou-cents cinquanta anys.