1 Quan Jacob va veure que venia Esaú amb quatre-cents homes, va repartir els fills entre Lia, Raquel i les dues serventes.
2 Va posar al davant les serventes amb els seus fills; darrere, Lia amb els seus, i finalment, Raquel amb Josep.
3 Jacob va passar al davant de tots. Es prosternà set vegades fins a tocar a terra abans d’atansar-se on era el seu germà.
4 Esaú corregué a rebre’l, se li llançà al coll, l’abraçà i el besà. Tots dos ploraven.
5 Després Esaú alçà els ulls i, veient les dones i els fills, va preguntar:– Qui són aquests?Jacob respongué:– Són els fills que Déu ha concedit al teu servent.
6 Les serventes es van acostar amb els seus fills i es prosternaren.
7 Després es va acostar Lia amb els seus fills i van fer el mateix. Finalment s’acostà Josep amb Raquel i també van prosternar-se.
8 Esaú va preguntar encara:– Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant?Jacob li va respondre:– Volia guanyar-me el favor del meu senyor.
9 Esaú va replicar:– Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu.
10 Jacob va insistir:– De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença.
11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot.I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar.
12 Després Esaú li va proposar:– Posem-nos en camí. Jo t’acompanyaré.
13 Però Jacob li va respondre:– Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat.
14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr.
15 Esaú va dir:– Accepta que deixi amb tu alguns dels homes que m’acompanyen.Jacob va respondre:– Per a fer què? En tinc prou que el meu senyor m’hagi concedit el seu favor.
16 Aquell mateix dia, Esaú va emprendre el camí de retorn cap a Seïr.
17 Jacob se’n va anar a Sucot. Va construir-s’hi una casa i va fer-hi cabanes per al bestiar, i per això Sucot és el nom d’aquest indret.
18 De retorn de Padan-Aram, Jacob va arribar sa i estalvi a la ciutat de Siquem, al país de Canaan, i va acampar davant la ciutat.
19 Va comprar als fills d’Hamor, pare de Siquem, el terreny on havia plantat la seva tenda i va pagar-ne cent peces de plata.
20 Va aixecar un altar en aquell indret i el dedicà a El, Déu d’Israel.