1 Abraham se’n va anar cap a la regió del Nègueb. Es va establir entre Cadeix i Xur. Després va emigrar cap a Guerar.
2 Abraham, quan parlava de Sara, la seva dona, deia que era germana seva. Abimèlec, rei de Guerar, va fer que li portessin Sara i la va prendre per muller.
3 Però, de nit, Déu es va aparèixer en somnis a Abimèlec i li digué:– Moriràs, perquè has pres aquesta dona que ja és del seu marit.
4 Abimèlec, que encara no l’havia tocada, va respondre:– Senyor, ¿és que vols matar gent innocent?
5 Abraham mateix ha dit que era la seva germana, i ella també ha dit que Abraham era el seu germà. Jo anava de bona fe i tinc les mans netes de tota culpa.
6 Encara en somnis, Déu li va replicar:– Ja ho sé, que anaves de bona fe; per això he fet que no pequessis contra mi i no he permès que la toquessis.
7 Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu.
8 Abimèlec s’aixecà de bon matí, va cridar els homes de palau i els explicà tot el cas. Ells es van esglaiar.
9 Llavors Abimèlec va fer cridar Abraham i li digué:– Què ens has fet? En què t’he ofès perquè ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T’has portat malament amb mi.
10 I Abimèlec va preguntar a Abraham:– Què havies vist, per a fer això que has fet?
11 Abraham va contestar:– Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre’m la meva dona.
12 A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, però no de la meva mare. I ara és la meva muller.
13 Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: “Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà.”
14 Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves.
15 Abimèlec digué a Abraham:– Disposa del meu territori. Estableix-te allà on vulguis.
16 I a Sara li va dir:– Dono al teu germà mil peces de plata perquè les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.
17-18 A causa de Sara, la muller d’Abraham, el Senyor havia fet estèrils totes les dones del palau d’Abimèlec. Però Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.