1 Jacob va sentir que els fills de Laban deien: «Jacob ha pres tot el que era del nostre pare: s’ha fet ric a costa d’ell.»
2 A més, Jacob s’adonava que Laban no li feia la mateixa bona cara d’abans.
3 El Senyor va dir a Jacob:– Torna al país dels teus pares, al lloc on vas néixer. Jo seré amb tu.
4 Jacob va fer cridar Raquel i Lia perquè vinguessin al camp on tenia els seus ramats,
5 i els digué:– He notat que el vostre pare ja no em fa la mateixa bona cara d’abans; però el Déu del meu pare és amb mi.
6 Vosaltres sabeu prou que he servit el vostre pare amb totes les meves forces;
7 i tanmateix s’ha burlat de mi canviant-me la paga deu vegades. Però Déu no ha permès que em fes mal.
8 Si el vostre pare deia: “Les cries clapejades seran la teva paga”, tot el ramat paria animals clapejats. Si deia: “Les cries tacades seran el teu sou”, tot el ramat paria bestiar tacat.
9 Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l’ha donat a mi.
10 Una vegada, a l’època en què el bestiar entra en zel, vaig veure en somnis que els mascles que cobrien les ovelles eren ratllats, clapats o tacats.
11 Durant el somni, l’àngel de Déu em va cridar: “Jacob!” Jo vaig respondre: “Què manes?”
12 Ell em va dir: “Mira i fixa-t’hi bé: tots els mascles que cobreixen les ovelles són ratllats, clapats o tacats. És que jo veig tot el que Laban t’està fent.
13 Jo sóc el Déu que se t’aparegué a Betel, on vas ungir un pilar sagrat i em vas fer una prometença. Ara posa’t en camí, surt d’aquest país i torna al país on vas néixer.”
14 Raquel i Lia van donar a Jacob aquesta resposta:– ¿És que encara tenim part i heretat a la casa del nostre pare?
15 ¿No ens ha tractat com a persones estranyes, venent-nos i quedant-se amb el diner que ens pertocava?
16 Tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, tot el que Déu t’ha manat.
17 Jacob va fer muntar els fills i les dones dalt dels camells.
18 Es va endur també tot el bestiar i els altres béns que havia adquirit a Padan-Aram i es posà en camí per anar a trobar el seu pare Isaac, al país de Canaan.
19 Laban, per la seva banda, se n’havia anat a tondre les seves ovelles, i Raquel ho va aprofitar per a robar els ídols domèstics del seu pare.
20 Jacob, d’amagat de Laban, l’arameu, va fugir sense dir-li res.
21 Va fugir amb tot el que posseïa, va travessar el riu Eufrates i se n’anà de dret cap a les muntanyes de Galaad.
22 Al cap de tres dies van comunicar a Laban que Jacob havia fugit.
23 Aleshores prengué amb ell gent de casa seva, el perseguí durant set dies i l’aconseguí a les muntanyes de Galaad.
24 Però, aquella nit, Déu vingué a visitar en somnis Laban, l’arameu, i li va dir: «Vés amb compte amb tot el que diguis a Jacob, tant en bé com en mal.»
25 Laban va arribar fins on era Jacob. Aquest tenia la tenda plantada a les muntanyes de Galaad, i Laban amb els seus homes també va plantar la seva en aquella muntanya.
26 Laban va dir a Jacob:– Què has fet? M’has enganyat! T’has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra.
27 Per què has fugit en secret i m’has enganyat? Si m’ho haguessis fet saber, jo t’hauria acomiadat enmig de cants de festa, al so de cítares i tamborins.
28 Ni tan sols m’has deixat besar les meves filles i els meus néts. Has tingut ben poc seny!
29 Ara jo podria fer-vos mal, però anit el Déu del teu pare em va advertir: “Vés amb compte a no dir res a Jacob, tant en bé com en mal.”
30 Però, si te n’has anat perquè enyoraves molt la casa del teu pare, per què m’has robat els meus déus?
31 Jacob va respondre a Laban:– Tenia por i em pensava que potser em prendries les teves filles.
32 Però aquell a qui trobis els teus déus, ho pagarà amb la vida! Davant de tota la nostra gent, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-ho.Jacob no sabia que Raquel havia robat els ídols domèstics.
33 Laban va entrar a les tendes de Jacob, de Lia i de les dues serventes, i no hi trobà res. Sortint de la tenda de Lia, va entrar a la de Raquel.
34 Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res.
35 Raquel va dir llavors al seu pare:– Que el meu senyor no s’enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones.Acabat l’escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics.
36 Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir:– Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquè em persegueixis així?
37 Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos!
38 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats.
39 No t’he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit.
40 De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls.
41 He passat vint anys a casa teva: catorze anys he servit per les teves dues filles i sis per adquirir el teu ramat, i tu m’has canviat la paga deu vegades.
42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.
43 Laban va respondre a Jacob:– Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Què puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat?
44 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.
45 Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.
46 Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.
47 Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadutà, i Jacob el va anomenar Galed,
48 perquè Laban havia dit:– Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo.Per això és anomenat també Galed,
49 i encara Mispà, ja que Laban havia dit:– Que el Senyor ens vigili tots dos quan serem lluny l’un de l’altre.
50 Si tu maltractes les meves filles o prens altres dones per mullers, mira que el testimoni entre nosaltres no serà un home, sinó Déu mateix.
51 Laban va dir encara a Jacob:– Mira aquest munt de pedres i el pilar sagrat plantat entre tu i jo.
52 Que aquest munt i aquest pilar siguin testimonis que jo no passaré més enllà per atacar-te i que tu tampoc no ho faràs.
53 Que el Déu d’Abraham i el Déu de Nahor siguin jutges entre nosaltres.Jacob va fer el jurament per l’Esglai del seu pare Isaac.
54 Acabat va oferir un sacrifici dalt la muntanya i va invitar la seva gent a menjar. Després de l’àpat, van passar la nit a la muntanya.