1 Després d’això, van fer saber a Josep que el seu pare estava malalt, i ell anà a veure’l amb els seus dos fills Manassès i Efraïm.
2 Jacob en va ser informat:– El teu fill Josep ve a veure’t.Israel, fent un esforç, es va asseure al llit.
3 Jacob digué a Josep:– El Déu totpoderós se’m va aparèixer a Luz, en el país de Canaan, i em va beneir
4 amb aquestes paraules: “Et faré fecund i prolífic, i et convertiràs en una comunitat de pobles. Donaré aquest país a la teva descendència. Després de tu, serà per sempre la seva possessió.”
5 »I ara prenc com a fills meus els dos fills que t’han nascut a Egipte abans que jo hi vingués. Efraïm i Manassès són tan meus com ho són Rubèn i Simeó.
6 En canvi, els fills que has tingut després d’aquests seran només teus. I, quan hagin de rebre en heretat la seva part de territori, seran inclosos en la part d’Efraïm i Manassès.
7 »Quan jo tornava de Padan, Raquel va morir als meus braços, durant el viatge, poc abans d’arribar a Efrata, en el país de Canaan. I la vaig enterrar allà, vora el camí d’Efrata, que és Betlem.
8 Quan Israel veié els fills de Josep, va preguntar:– Qui són aquests?
9 Josep va respondre al seu pare:– Són els meus fills, els que Déu m’ha donat aquí.Jacob li diu:– Acosta-me’ls, que els vull beneir.
10 Israel tenia els ulls entelats per la vellesa i gairebé no hi veia. Josep li va acostar els seus fills, i ell els va besar i abraçar.
11 Israel digué a Josep:– No em pensava pas tornar-te a veure, i Déu ha fet que et pogués veure a tu i fins i tot els teus descendents.
12 Josep va treure els seus fills de la falda del seu pare i es prosternà fins a tocar a terra amb el front.
13 Tot seguit va agafar de la mà els seus dos fills: Efraïm a la dreta i Manassès a l’esquerra. Efraïm es trobava, doncs, a l’esquerra d’Israel, i Manassès a la seva dreta. Josep els hi va acostar.
14 Però Israel va creuar les mans: va estendre la mà dreta i la posà damunt el cap d’Efraïm, el més petit, i l’esquerra, damunt el cap de Manassès, que era el gran.
15 Israel els va beneir així:– Que el Déu davant el qualhan viscut sempreels meus pares, Abraham i Isaac,el Déu que ha estat el meu pastordes que existeixo fins al dia d’avui,
16 l’àngel que m’ha alliberat de tot mal,beneeixi aquests nois.Que en ells es perpetuïel meu nom i el dels meus paresAbraham i Isaac.Que es multipliquin a desdirarreu del país.
17 A Josep no li va agradar que el seu pare posés la mà dreta damunt el cap d’Efraïm, i va agafar la mà del seu pare per passar-la del cap d’Efraïm al cap de Manassès.
18 I li va dir:– Així no, pare. El primogènit és aquest. Posa la teva mà dreta damunt el seu cap.
19 Però el seu pare s’hi va negar:– Ja ho sé, fill meu, ja ho sé. També els descendents de Manassès arribaran a ser un gran poble. Però el seu germà petit serà més gran que ell, i la seva descendència serà com una nació sen-cera.
20 Aquell dia els va beneir així:– Els d’Israel es valdran del teu nom, Josep, per a beneir, i diran: “Que Déu et faci com Efraïm i Manassès!”Així Jacob va posar Efraïm davant de Manassès.
21 Després Israel va dir a Josep:– Jo estic a punt de morir, però Déu serà amb vosaltres i us farà tornar a la terra dels vostres pares.
22 I jo et dono un tossal de més que als teus germans: el tossal de Siquem, que vaig conquerir als amorreus amb la meva espasa i el meu arc.