1 Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué:– Fill meu.Ell li va respondre:– Què manes?
2 Isaac va continuar:– Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir.
3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça.
4 Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.
5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare,
6 Rebeca va dir al seu fill Jacob:– He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú:
7 “Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir.”
8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic.
9 Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden.
10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare:– El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina.
12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
13 La seva mare replicà:– Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac.
15 Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit.
16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll.
17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat.
18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir:– Pare.Isaac li va respondre:– Sí, fill meu. Qui ets?
19 Jacob va dir al seu pare:– Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
20 Isaac va preguntar al seu fill:– Com és que has trobat caça tan aviat?Ell li respon:– El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
21 Isaac li diu:– Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir.
24 Tornà a preguntar-li:– Ets realment el meu fill Esaú?Jacob va respondre:– Sí que el sóc.
25 Isaac digué:– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure,
26 el seu pare li digué:– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:– Oh, l’olor del meu fill!És la d’un campque el Senyor beneeix.
28 Que, de la rosada del celi de la ufanor de la terra,Déu et doni blat i vi en abundància.
29 Que tinguis pobles per vassalls,i nacions que et prestin homenatge.Sigues senyor dels teus germans:que et prestin homenatgeels fills de la teva mare.Maleïts els qui et maleiran,beneïts els qui et beneiran.
30 Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar.
31 Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32 Isaac li pregunta:– Qui ets, tu?Ell li respon:– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:– Beneeix-me també a mi, pare!
35 Isaac li va dir:– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
36 Esaú va exclamar:– Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció.I va afegir:– ¿No et queda cap benedicció per a mi?
37 Isaac li respongué:– L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38 Esaú va insistir:– ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare!Esaú va esclatar en plors.
39 Llavors el seu pare li va dir:– Viuràs lluny de la ufanor de la terra,lluny de la rosada que baixa del cel.
40 Viuràs de la teva espasai serviràs el teu germà.Però, quan et revoltis,trencaràs el seu joui te’l trauràs del coll.
41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.»
42 Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir:– El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te.
43 Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban.
44 Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà.
45 Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?
46 Llavors Rebeca va dir a Isaac:– Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?