7 Després li va dir:– Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió.
8 Abram preguntà:– Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir?
9 Ell va respondre:– Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí.
10 Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells.
11 Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava.
12 Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat.
13 Llavors el Senyor va dir a Abram:– Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys.