11 Abraham i Sara ja eren vells, carregats d’anys. Sara, que ja havia passat l’edat de tenir fills,
12 es posà a riure per dins tot dient-se: «¿A les meves velleses tornaré a sentir plaer, ara que el meu marit, el meu senyor, també és vell?»
13 El Senyor digué a Abraham:– Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills?
14 Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
15 Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:– Sí que has rigut!
16 Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los.
17 El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré?