13 El Senyor digué a Abraham:– Com és que Sara ha rigut pensant que una dona tan vella no pot tenir fills?
14 Hi ha res impossible per al Senyor? L’any vinent tornaré per aquest temps i Sara haurà tingut un fill.
15 Sara, mentint per por, va assegurar que no havia rigut, però ell va insistir:– Sí que has rigut!
16 Aquells homes es van aixecar i van dirigir la mirada cap a Sodoma. Abraham els acompanyava per acomiadar-los.
17 El Senyor es deia: «Per què haig d’amagar a Abraham el que faré?
18 Abraham s’ha de convertir en un poble gran i poderós, tant, que tots el pobles de la terra es valdran del seu nom per a beneir-se.
19 Jo m’he fet meu Abraham perquè mani als seus fills i als seus descendents que no s’apartin dels meus camins i siguin rectes i justos; així jo compliré a favor d’ell tot el que li he promès.»