21 Hi baixaré i veuré si les seves obres corresponen al clam que m’arriba. Sigui el que sigui, ho sabré.
22 Els dos homes que acompanyaven el Senyor se’n van anar cap a Sodoma, però Abraham es quedà encara davant d’ell.
23 Llavors Abraham s’acostà i digué:– ¿De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable?
24 Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. ¿De debò que els faràs desaparèixer? ¿No perdonaràs aquest lloc per amor d’aquells cinquanta?
25 Mai de la vida no faràs una cosa així! ¿Exterminaràs el just amb el culpable? ¿Que el just i el culpable siguin tractats igual? Mai de la vida! ¿El qui judica tota la terra, no farà justícia?
26 El Senyor va respondre:– Si trobava dintre de Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.
27 Abraham va insistir:– Goso parlar al Senyor, jo que sóc només pols i cendra.