11 Abraham va contestar:– Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre’m la meva dona.
12 A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, però no de la meva mare. I ara és la meva muller.
13 Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: “Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà.”
14 Llavors Abimèlec va tornar Sara a Abraham i va regalar-li ovelles i vaques, esclaus i esclaves.
15 Abimèlec digué a Abraham:– Disposa del meu territori. Estableix-te allà on vulguis.
16 I a Sara li va dir:– Dono al teu germà mil peces de plata perquè les portis davant de tots com un vel sobre els teus ulls, i que tothom et respecti.
17-18 A causa de Sara, la muller d’Abraham, el Senyor havia fet estèrils totes les dones del palau d’Abimèlec. Però Abraham va pregar Déu, i Déu va guarir Abimèlec, la seva dona i les seves esclaves, que pogueren tenir fills.