7 Ara, doncs, torna la dona al seu marit. És un profeta. Ell pregarà per tu i salvarà la teva vida. Però, si no la tornes, sàpigues que tu i els teus morireu.
8 Abimèlec s’aixecà de bon matí, va cridar els homes de palau i els explicà tot el cas. Ells es van esglaiar.
9 Llavors Abimèlec va fer cridar Abraham i li digué:– Què ens has fet? En què t’he ofès perquè ens exposis a mi i el meu regne a cometre un pecat tan greu? T’has portat malament amb mi.
10 I Abimèlec va preguntar a Abraham:– Què havies vist, per a fer això que has fet?
11 Abraham va contestar:– Vaig pensar que potser en aquesta regió no hi havia temor de Déu i que a mi em podien matar per prendre’m la meva dona.
12 A més, és veritat que Sara és germana meva: és filla del meu pare, però no de la meva mare. I ara és la meva muller.
13 Per això, quan Déu em va fer deixar la casa del meu pare per a anar a viure errant, vaig dir a la meva dona: “Pertot arreu on anirem, fes-me el favor de dir que sóc el teu germà.”