7 Abraham es va aixecar i es va prosternar davant els hitites, els pobladors del país;
8 i els va parlar en aquests termes:– Si és voluntat vostra que enterri aquí la meva muller difunta, us prego que supliqueu de part meva Efron, fill de Sóhar,
9 que em cedeixi la possessió de la cova de Macpelà, que és propietat seva i que es troba a l’extrem del seu camp. Jo li pagaré el que val, i així tindré una sepultura en propietat dintre el vostre territori.
10 Efron, l’hitita, era allà entre els seus conciutadans i va respondre a Abraham en veu alta davant tots els hitites que estaven reunits a la porta de la ciutat:
11 – No, senyor meu, escolta’m: et dono el camp i et dono també la cova que hi ha. Te’n faig donació en presència de la gent del meu poble. Enterra-hi la teva difunta.
12 Abraham es va prosternar encara davant els pobladors del país
13 i va parlar a Efron en veu alta davant la gent d’aquella terra. Li digué:– Fes-me, si et plau, la mercè d’escoltar-me: jo et pagaré el valor del teu camp. Accepta-ho, i jo hi enterraré la meva difunta.