21 Isaac li diu:– Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué:– La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir.
24 Tornà a preguntar-li:– Ets realment el meu fill Esaú?Jacob va respondre:– Sí que el sóc.
25 Isaac digué:– Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré.Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure,
26 el seu pare li digué:– Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient:– Oh, l’olor del meu fill!És la d’un campque el Senyor beneeix.