29 Que tinguis pobles per vassalls,i nacions que et prestin homenatge.Sigues senyor dels teus germans:que et prestin homenatgeels fills de la teva mare.Maleïts els qui et maleiran,beneïts els qui et beneiran.
30 Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar.
31 Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir:– Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32 Isaac li pregunta:– Qui ets, tu?Ell li respon:– Sóc Esaú, el teu fill gran.
33 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà:– Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava:– Beneeix-me també a mi, pare!
35 Isaac li va dir:– El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.