17 I ple de temor va exclamar:– Que n’és, de venerable, aquest lloc! És la casa de Déu i la porta del cel.
18 Jacob es llevà de bon matí, va prendre la pedra que s’havia posat per capçal, la va plantar com un pilar i la consagrà ungint-la amb oli.
19 I donà a aquell lloc el nom de Betel (que vol dir «casa de Déu»). Abans, el nom de la ciutat era Luz.
20 Després, Jacob va fer aquesta prometença:– Si Déu m’acompanya i em guarda tot el temps que seré fora, si em dóna aliment i vestit
21 i em fa tornar sa i estalvi a casa del meu pare, el Senyor serà el meu Déu,
22 i aquesta pedra que he plantat com a pilar sagrat serà casa de Déu. I jo, Senyor, t’oferiré la desena part de tot el que em donaràs.