7 Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.
8 Quan l’home i la dona van sentir els passos del Senyor-Déu, que es passejava pel jardí a l’aire fresc de la tarda, es van amagar entremig dels arbres del jardí, perquè el Senyor-Déu no els veiés.
9 Però el Senyor-Déu cridà l’home i li va dir:– On ets?
10 Ell li va respondre:– He sentit que et passejaves pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat.
11 El Senyor-Déu li replicà:– Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit?
12 L’home va respondre:– La dona que has posat al meu costat m’ha ofert el fruit de l’arbre i n’he menjat.
13 Llavors el Senyor-Déu va dir a la dona:– Per què ho has fet, això?Ella va respondre:– La serp m’ha enganyat i n’he menjat.