34 Però Raquel, que havia pres els ídols domèstics, els havia amagat a la sella del camell i s’hi havia assegut al damunt. Laban va regirar tota la tenda i no hi va trobar res.
35 Raquel va dir llavors al seu pare:– Que el meu senyor no s’enfadi si no puc aixecar-me davant seu; és que tinc el que solen tenir les dones.Acabat l’escorcoll, Laban no havia trobat els ídols domèstics.
36 Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li va dir:– Quina és la meva falta, quin és el meu pecat, perquè em persegueixis així?
37 Has regirat tot el que és meu. ¿Hi has trobat res de casa teva? Ensenya-ho a la meva gent i a la teva, i que ells decideixin entre nosaltres dos!
38 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres no han parat mai de criar, i no he menjat ni un sol xai dels teus ramats.
39 No t’he portat mai cap bèstia destrossada per un animal salvatge: te la compensava amb una de les meves. Tu, en canvi, em reclamaves les bèsties robades tant de dia com de nit.
40 De dia em devorava la calor, i de nit, el fred, tant que no arribava a aclucar els ulls.