42 Si el Déu del meu pare, el Déu d’Abraham i l’Esglai d’Isaac no hagués estat amb mi, m’hauries fet marxar amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva pena i els meus treballs i anit et va advertir a favor meu.
43 Laban va respondre a Jacob:– Aquestes filles són meves, aquests fills són meus i és meu també aquest bestiar: tot el que veus és meu. Què puc fer avui per aquestes filles meves i pels fills que han infantat?
44 Fem un pacte entre tu i jo, i que hi hagi un testimoni entre tots dos.
45 Llavors Jacob prengué una pedra i la va plantar com un pilar sagrat.
46 Després va manar a la seva gent que recollissin pedres i en fessin un munt. I van menjar-hi a sobre.
47 Laban va anomenar aquest indret Jegar-Sahadutà, i Jacob el va anomenar Galed,
48 perquè Laban havia dit:– Aquest munt de pedres és avui un testimoni entre tu i jo.Per això és anomenat també Galed,