18 Després va donar aquestes instruccions al primer:– Quan el meu germà Esaú et trobi i et demani qui és el teu amo, on vas i de qui és el ramat que et va al davant,
19 respon-li: “És del teu servent Jacob. És un obsequi que ell envia al meu senyor Esaú. Ell ve darrere nostre.”
20 Va donar les mateixes instruccions als encarregats del segon, del tercer i de tots els altres ramats:– Quan trobeu Esaú, digueu-li això mateix,
21 i afegiu-hi: “El teu servent Jacob ve darrere nostre.”Jacob pensava: «Primer apaivagaré Esaú amb els obsequis que aniran davant meu; després em presentaré a ell, i potser així em concedirà el seu favor.»
22 Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
23 Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.
24 Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia;