22 Els ramats destinats a obsequiar Esaú van passar al davant; però, aquella nit, Jacob es quedà al campament.
23 Aquella mateixa nit, Jacob es va llevar, va prendre les seves dues mullers amb les dues serventes i els onze fills i travessà el gual del Jaboc.
24 Els va fer passar a l’altra banda del riu i també hi dugué tot el que tenia;
25 i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
27 Després digué a Jacob:– Deixa’m anar, que despunta l’alba.Jacob va respondre:– No et deixaré anar que no m’hagis beneït.
28 L’altre li va demanar:– Com et dius?Ell respongué:– Jacob.