25 i ell es va quedar sol. Llavors un desconegut va lluitar amb ell fins a trenc d’alba.
26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
27 Després digué a Jacob:– Deixa’m anar, que despunta l’alba.Jacob va respondre:– No et deixaré anar que no m’hagis beneït.
28 L’altre li va demanar:– Com et dius?Ell respongué:– Jacob.
29 Li diu:– D’ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.
30 Jacob li demanà:– Digues-me, si et plau, el teu nom.Però ell va respondre:– Per què em preguntes el meu nom?I el va beneir allà mateix.
31 Jacob va donar a aquell lloc el nom de Penuel, perquè deia:– He vist Déu cara a cara i n’he sortit amb vida.