8 Esaú va preguntar encara:– Què pretenies amb tota la caravana que he anat trobant?Jacob li va respondre:– Volia guanyar-me el favor del meu senyor.
9 Esaú va replicar:– Tinc molt de tot, germà. Queda’t el que és teu.
10 Jacob va insistir:– De cap manera! Si m’has concedit el teu favor, accepta l’obsequi que t’ofereixo. Tornar-te a veure ha estat com veure Déu, i tu m’has acollit amb benvolença.
11 Accepta, doncs, el present que t’he portat, perquè Déu ha estat generós amb mi i tinc de tot.I tant va insistir-hi, que Esaú va acceptar.
12 Després Esaú li va proposar:– Posem-nos en camí. Jo t’acompanyaré.
13 Però Jacob li va respondre:– Ja sap el meu senyor que els infants són delicats i que porto amb mi ovelles i vaques que crien. Si forço un sol dia el pas d’aquesta caravana, se’m morirà tot el ramat.
14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent. Jo caminaré a poc a poc, al pas de la caravana i dels infants que van davant de tot, fins que arribi al lloc on viu el meu senyor, al país de Seïr.