5 Emprengueren el camí, i Déu va sembrar el seu terror per les poblacions de la rodalia: ningú no va perseguir els fills de Jacob.
6 Jacob, amb tota la gent que l’acompanyava, va arribar a Luz, és a dir, a Betel, en el país de Canaan.
7 Va dedicar-hi un altar i anomenà aquell lloc El-Betel, perquè allà Déu se li havia revelat quan ell fugia del seu germà.
8 Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i la van enterrar a la vora de Betel, al peu d’una alzina que Jacob va anomenar l’Alzina del Plany.
9 Déu es va aparèixer novament a Jacob, quan tornava de Padan-Aram, i el va beneir
10 dient:– El teu nom és Jacob. Però d’ara endavant no et diràs més Jacob. El teu nom serà Israel.I el va anomenar Israel.
11 Déu va afegir:– Jo sóc el Déu totpoderós. Sigues fecund i prolífic, i que de tu surti un poble, més ben dit, una comunitat de pobles. Sortiran reis de les teves entranyes.