17 L’home li va dir:– Ja són fora d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.”Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan.
18 Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo.
19 I es deien entre ells:– Mireu, aquí ve el somiador.
20 Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis.
21 Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:– No el matem!
22 I va afegir:– No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare.
23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples,