21 Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué:– No el matem!
22 I va afegir:– No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt!Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare.
23 Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples,
24 el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua.
25 Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques –goma adragant, estorac i làdanum–, que transportaven a Egipte.
26 Aleshores Judà va dir als seus germans:– Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang?
27 Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang.Els seus germans se’l van escoltar.